¿Quieres tener tu propio blog?
Carme
sábado, 12 de septiembre del 2009 a las 23:42
D'on me n'he anat i per què?
Jo era un pessic de no sé ben bé quina cosa.
Jo era el que encara seré sempre més,
perquè l'era.
Jo ara hi veig i m'hi veig.
Jo he comès l'error més gran
que algú pot cometre: me n'he anat, quedant-me,
sort que quedant-me m'he quedat
i ja mai més ningú m'arrencarà d'aquí,
en present de tot el que m'heu estimat,
ara que tant us estimo,
just ahir fins demà passat.
Aquest es un poema del Josep i que està
en el llibre De Paraula de l'editorial Albí
Comentarios sobre Carme
Els que t'han estimat mai deixaran d’estimar-te.
Gràcies mare per tot el que ens has donat i ens has deixat per a seguir-te recordant.
Allà on estiguis, rep un petó i una abraçada molt forta.
El teu espòs
LLuís.