Dedicarse a estar viu

Poema/Pensament de Josep Grifoll Casas

Passa que s´esdeve tot de cop i ara

i que és sempre muntar-se presents de primera

si hom pretén dedicar-se a estar viu.

I dedicar-se a estar viu és dedicar-se

per exemple(s) a cuidar com exposo

atrevint-me a caure en dos exemples

per posar tan delicadament l´exemple

de fer-vos tan sols una simple pregunta:

heu mirat amunt avui?

I ara si, en parlava ahir al vespre amb el Nietszche de l´avorriment,

qui pot tenir temps a perdre quan al mateix instant que cau al teu darrera un llamp majestuós

al teu davant s´esquerda una crisàl.lida i en neix una au de pols?

Pregunto i no per donar feina als pensants,

sino als elegants sense més. Sense menys.

Despres d´aquest vers digueu un color: clau de sol tortuga a l´estomac xic del pardal.

Qui sap si aquest és el color que sou? Vosaltres, tu esclar. L´ets?

A mi m´agrada el que m´ha tocat.

Son jocs de paraules, que per això existèixen

com també existèixen els nens.

Els nens juguen amb tot, s´inventen móns, son sàvis.

Ser sàvi és tenir curiositat. La curiositat sí que la regalen a la primera cantonada.

La banda sonóra de la nostra vida. La sents? Ves i creua la primera cantonada,

costa igual que li va costar a un sord compondre la novena simfonia

o que cuidar un fill o que llevar-se sense haver dormit

o que rentar-se les dents (tot és relatiu).

Sino fos tan presumptuosa la meva decisió de trobar paraules

a les coses que no en tenen, al significat de nits on els miralls

regalimaven de pintura i hom tornava al passat a no cambiar res

(...y es un hecho, cantaría com ho canta el cantant)

doncs si res es pot cambiar, si no s´hi pot tornar,

què fa la gent? Salta endavant? Encara ho entenc menys.

Ja ho sé: la gent ens repetim, com tot aquí, anem fent cícles,

avui això és l´àrtic i ara primavera, doncs si ho dic, faig flor.

Sempre que em rellegeixo m´encerto foll

i és màgic ser un nen que al moure la paraula encara moc la cosa

i la forma i els colors. Me´n puc endur un núvol i enganxar-lo al poema

com ja he fet. Tan sols m´ha calgut anomenar-lo

i potser és per això que plou. Doncs no, la paraula fa que ens mullem

i ens hauriem de mullar molt més tots plegats

i si a qui sigui li cal anar a una copisteria a fotocopiar el seu gos

per fer-se´n un poster en tres dimensions

o demanar les claus per pujar al campanar a fer l´amor,

                                                                               fer-ho...

                                                   (tots som com som: meravellosos)