¿Quieres tener tu propio blog?
Escoltar
Avui m'ha arribat un pps, amb cants d'ocells i amb uns escrits , que son els següents:
Escoltar.
Saber escoltar.
Quantes vegades t'has parat a escoltar?
Escoltar es fer servir el sentit de l'oïda.
Escoltar es posar l'oïda amb més atenció.
Moltes vegades evitem escoltar a qui ens vol parlar en la intimitat, per a no comprometre'ns a ajudar ,o a compartir una afecció, un problema.
Si apréns a escoltar als demés, aprendràs a escoltar-te, a meditar i aprofundir en les veritats de la vida, a créixer internament.
Es en silenci quan analitzes, crees, comprens, inventes, decideixes.
Si saps escoltar sabràs també, respectar.
La persona que escolta, assumeix una actitud d'amor i pau.
Aprén a guardar silenci i a escoltar, arribaràs a descobrir la maravellosa harmonia que existeix en la creació, del que tú, també en formes part.
Ho firma :MARIA
Comentarios sobre Escoltar
Permete'm aportar alguna cosa al teu blog.
Són dos poemes. Fa pocs dies va morir Benedetti. N'hi poso un de molt significatiu :
<!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} a:link, span.MsoHyperlink {color:blue; text-decoration:underline; text-underline:single;} a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed {color:purple; text-decoration:underline; text-underline:single;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} -->
Pasatiempo
Cuando éramos niños
los viejos tenían como treinta
un charco era un océano
la muerte lisa y llana
no existía
luego cuando muchachos
los viejos eran gente de cuarenta
un estanque era océano
la muerte solamente
una palabra
ya cuando nos casamos
los ancianos estaban en cincuenta
un lago era un océano
la muerte era la muerte
de los otros
ahora veteranos
ya le dimos alcance a la verdad
el océano es por fin el océano
pero la muerte empieza a ser
la nuestra
Avui fa poc, hem tornat de Cotlliure i hem visitat lògicament la tomba d' Antonio Machado. Hi havia un fragment d'un poema seu damunt la làpida, coberta per una bandera republicana.
El poema s'anomena RETRATO i la darrera estrofa, la que hi ha a la tomba diu així:
<!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} -->
...
Y cuando llegue el día del último viaje
y esté a partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.
Són dos pensaments que com més edat tenim, mes força prenen.
Joan Segon