La Cenerentola és una òpera de Gioacchino Rossini segons un llibret de Jacobo Ferretti , basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault. Es va estrenar el 25 de gener de 1817 al Teatro Valle de Roma.

Rossini componia La Cenerentola quan tenia 25 anys, seguint l'èxit de Il barbiere di Siviglia de l'any anterior. Malgrat que la completà en un període de tres setmanes, es considera que conté part de la seva escriptura més fina per a àries i conjunts.

Per la seva estrena, l'òpera era rebuda amb l'hostilitat, però aviat esdevenia molt popular per tot Itàlia i la resta d'Europa; arribava a Londres el 1820 i a Nova York el 1826. La seva popularitat igualava a Il baribiere, però a mida que la contralt de coloratura s'anava convertint en una raresa, queia lentament fora del repertori. Tanmateix, des dels anys 1980, Rossini va gaudir d'un renaixement, amb una generació nova de mezzosopranos com Cecilia Bartoli, Ewa Podles, Jennifer Larmore, Kathleen Kuhlmann, Joyce di Donato, Frederica von Stade, Lucia Valentini Terrani, Susanne Marsee, Bernadette Cullen, Ann Murray i Vivica Genaux, que asseguraven la popularitat renovada de la seva obra.

L'obertura és memorable, com la majoria de les altres obertures de Rossini. La darrera ària, Nacqui all'affanno - Non più mesta, és possiblement la més cèlebre d'aquesta òpera. La mezzosoprano que canta el paper de la Ventafocs ensenya llavors les seves diverses capacitats vocals. Aquesta ària demana molta agilitat i talent i és molt típica en les obres de Rossini.

Un Peto i una abraçada molt forta.

No t'oblidem

Avui m'ha arribat un pps, amb cants d'ocells i amb uns escrits , que son els següents:

Escoltar.

Saber escoltar.

Quantes vegades t'has parat a escoltar?

Escoltar es fer servir el sentit de l'oïda.

Escoltar es posar l'oïda amb més atenció.

Moltes vegades evitem escoltar a qui ens vol parlar en la  intimitat, per a no comprometre'ns a ajudar ,o a  compartir una afecció, un problema.

Si apréns a escoltar als demés, aprendràs a escoltar-te, a meditar i aprofundir en les veritats de la vida, a créixer internament.

Es en silenci quan analitzes, crees, comprens,  inventes, decideixes.

Si saps escoltar sabràs també, respectar.

La persona que escolta, assumeix una actitud d'amor i pau.

Aprén a guardar silenci i a escoltar, arribaràs a descobrir la maravellosa harmonia que existeix en la creació, del que tú, també en formes part.

Ho firma :MARIA

La Pepa com tots la coneixiem  ens va deixar,

La recordaré de quan cuidava als seus nets  i

també, ja de mes gran ,i va anar a la Residencia.

Quan la trovabes sempre es paraba per

dir quatre paraules.

Un record per a ella

Som divendres, dos quarts de quatre de la tarda,plou "xirimiri". No se per qué,ara, després de dinar , de cop, m'han vingut com ganes de plorar.Ha sigut un instant, i he pensat, ves a escriure, i es el que faig.No sé expresar-me; el meu fill en sap molt mes, pero, mira cada ú es com es.

Cada divendres quan em llevo no se que em passa, pero no es el mateix del altres dies d'entre setmana.

Ara aniré a passar la llibreta del Josep per el caixer,doncs ens ha telefonat una mica neguitós, per el tema económic.De totes maneres aixó, crec, no es tant important. Al menys, es el que la Concepció em diu moltes vegades, i a la fí, crec que te molta raó, pero es alló que sempre em dit: Jo soc de ciencies i ella de lletres.

Bé, prou per avui, doncs ja m'he sobreposat.

Fins una altre estona

NOTA: S'em en fot el que pensi tothom qui llegeixi aixó

Un dia em van regalar un llibre titulat JESUS NO DIJO ESO, i l'autor es Bart D. Ehrman, de l'editorial Ares y Mares

La síntesis del llibre diu:

Aun en nuestros días, tras la lectura de un pasaje de la Biblia se suele decir "palabra de Dios", como si lo que está escrito en el Nuevo Testamento fueran las palabras exactas que pronunció Jesucristo o los textos originales de Pablo de Tarso.

En realidad esa "palabra de Dios" es, en muchos casos, solamente palabra de los hombres,porque, a lo largo de mil quinientos años, los diferentes traductores y copistas de la Biblia introdujeron un sinfín de errores accidentales y cambios malintencionados que pasaron a las ediciones impresas.

Ahora, por primera vez, el eminente especialista del Nuevo Testamento Bart D. Ehrman (autor de  Los cristianismos perdidos ) reconstruye los textos originales, nos revela cómo, dónde y por qué fueron manipulados y nos demuestra que muchas de nuestras creencias más profundas sobre la divinidad de Jesús, la Trinidad o los orígenes divinos de la Biblia misma carecen de fundamento documental. Quien lea Jesús no dijo eso nunca volverá a leer del mismo modo los evangelios o las epístolas de San Pablo.

Després de llegir aixó, i un troç del començament on es diu : en realitat no disposem  dels manuscrits originals del Nou Testament, sino que el que tenim, son copies  d'aquests manuscrits i realitzades molts anys després, i cap copia es completament fidedigna, ja que els "escribas" encarregats de ferles  van alterar el text en determinats llocs. Alguns van canviar el text sense proposar-s'ho, altres de forma deliberada, pero la questió es que tots ho van fer.

A mida que segueixi llegint i si ho crec oportú ja deixaré alguna nota més.

Volia escriure aquí, pero  no se que ho ha fet i he quedat en blanc.

Hem acabat de sopar, la Concepció escombra a terra,

La iaia plega les tovalles,

El Barça està perdent a casa amb l'Osasuna, i

l'Espanyol acaba de marcar el segon gol.

Estic escribint mentres la TV està engegada  i tinc la

propietat de poguer escriure (el que em ve al cap) i a més

escoltar la TV.

Possiblement penseu ,¿que carai escric?, pero, la realitat , es que

he començat a fer-ho, perqe hi ha hagut un moment que no

recordava res del que he viscut, i aixó ja m'havia passat

fa molt de temps, pero ho he recordat sempre.

Bé, ara em passa pel cap de que he d'acabar d'escriure i un altre dia , potser

tornaré a escriure coses que em passen i que he de comunicar. Encara que crec, que

no tenen, ni han de tenir cap importancia per els altres.

Ara, potser agafaré la càmara de fotos i aniré a donar una volta per Casserres per fer 4 fotos

per si els hi pot anar bé a la pàgina web que, diu que vol fer, el Jaume. si no, em servirà

per distreurem una estona.

Bé, fins a la propera.

Ara son  tres quarts d'onze del vespre.

Avui fa un mes que vas marxar,

aixó no vol dir que ens deixessis,

ja que et tenim dins nostre.