No se com comença, pero ja ho he fet.

¿Perqué estic aquí?

¿Perque estic vivint el 2009 i no, el 1265?

¿Perque soc un home, i no un animal, vegetal, o alguna altre cosa?

¿Perque? ¿Perqué? ¿Perqué? ....

Per avui ja n'hi ha prou, alguna altre estona potser podré respondre

o al contrari, encara tindré mes preguntes.

Fins aviat

Penso que m'he d'aprimar,

i si només ho penso, no farem res.

Es per aixó que algunes tardes

surto a caminar per Manresa.

El Passeig, per cert que està mig de panxa enlaire,

la plaça Sant Domènech,amb els sortidors d'aigua

i també força gent, la majoría, inmigrants.

El Born, sense la botiga de Llum i color,

la joiería  .LEYRI, sí ho dic bé, abans

CLEYRI, pero els hi ha caigut la C i

ja fan rebaixes per tancar.

A la Plana de l'Om he trobat un antic

company de treball i també a la Mercè.

Hem enreonat una estoneta.

També els hi fan mal les cames (tot

culpa del DNI).

La pujada de Sant Miquel, mes o menys igual

que sempre, botigues tancades i el terra brut.

La plaça de l'Ajuntament, per cert força neta

i amb taules, cadires , carpes i poca gent.

Carrer Sobrerroca, l'antic cinema Goya desaparegut.

Casa Caritat,on hi ha l'INEM, i a l'hora que

hi he passat no hi havia cues.

Edifici  del Montepío de Conductors,

Col-legi Pare Algué, carretera Pont de Vilomara

i cap a casa.

No m'he pesat, ja que no crec pas que

amb aquest recorregut hagi perdut pes,

aixó si, espero arribar a l'hora de sopar

i menjar pa amb tomaquet i pernil.

A la fí he pensat, ho tarnaré a fer demá,

pero Deu i farà més que nosaltres.

Ahir a la tarda,

vaig sortir de  casa

per caminar una estona.

Vaig sortir sense pensar

on aniría.

Vaig anar a parar

a l'Hospital de S. Andreu.

A la porta hi vaig trobar l'Angelita,

vam parlar molt poca estona.

Vaig pujar al segon pis,

Vaig demanar a una enfermera que era de Berga,

si encara hi havia un senyor que estava

malament d'un pulmó

i una part del cos paralitzada.

Va dirme que l'havien canviat d'habitacíó

i que en aquell moment hi havia la seva dona.

Vaig anar a l'habitació,

vem parlar amb la Lucía,la seva dona.

Va estar contenta i jo també.

La Carme, no hi era.

No soc escriptor, ni poeta,ni artista de les lletres, pero ara necessito expressar el que sento.

Fa molts anys que ens coneixíem, a l'autobús amb ell quasi només ens deiem bon dia.Les dones parlaven cada dia per teléfon i s'explicaven totes les coses.

Els fills es van anar fent grans, pero l'amistad entre nosaltres cada vegada era mes forta.

Festes a la Salle, alguns dies a Segur, altres a Casserres, alguna sardinada, calçotades i moltes mes coses.

La vida ens ha portat fins avui, i per circunstancies que no s'entenen (al menys , jo no les entenc), la Carme ha marxat. I recordo que un dels últims dies ,que crec que ni em va veure, pero al ferli un petó em va dir "Adeu,Joaquim".

No he sabut mai si alló era un acomiadament, pero em fa pensar.

Adeu Carme, t'estimem

             Con cada vez que te veo
           nueva admiración me das,
           y cuando te miro más,
           aun más mirarte deseo.
           Ojos hidrópicos creo
           que mis ojos deben ser;
           pues cuando es muerte el beber,
           beben más, y de esta suerte,
           viendo que el ver me da muerte,
           estoy muriendo por ver.
              Pero véate yo y muera;
           que no sé, rendido ya,
           si el verte muerte me da,
           el no verte ¿qué me diera?
           Fuera más que muerte fiera,
           ira, rabia y dolor fuerte
           fuera vida.  De esta suerte
           su rigor he ponderado,
           pues dar vida a una desdichado
           es dar a un dichoso muerte

RUTA DEL CREMALLERA DE MONTSERRAT .HISTÓRICO PARA MSTS REALITZAT PER ANTUANIUM

Presentación oficial de la versión 2.0 de la locomotora MATARÓ y su tren de tres coches de 1ª 2ª y 3ª clase construídos en 1948 para el Centenario del Ferrocarril

  Mataro  MSTS  1948  Train  Simulator  Steam 

Aquest video es del YOU TUBE  i penjat per Antuanium. ES D'ADMIRAR